En què s'equivoca tothom sobre el 2028
M’ho pregunten prou sovint perquè valgui la pena escriure-ho com cal, en comptes d’anar-ho responent a trossos per telèfon.
La retirada progressiva de les llicències dels apartaments turístics de curta durada a Barcelona d’aquí al 2028 és una política real, que avança per un procés real, i ningú no sap exactament com acabarà. És natural que hi hagi expectació mentre els detalls legals i polítics no paren de canviar. Per això prefereixo parlar del que això vol dir, i del que no vol dir, per a un negoci com el nostre.
La distinció que sempre acaba perdent-se
La major part de la cobertura tracta «el lloguer de pisos a Barcelona» com una sola categoria. No ho és, i la mateixa lògica de la prohibició depèn que no ho sigui. Els lloguers turístics de curta durada - algú que lloga un pis per a un cap de setmana llarg, amb hostes nous cada pocs dies - són l’objectiu de la mesura. Aquest model és el que està sota pressió per acusacions d’alterar la vida dels veïns i d’encarir l’habitatge, bo i que no crec que les dades donin suport a les tesis de l’ajuntament.
L’allotjament corporatiu i de llarga estada és un negoci diferent, construït sobre una premissa diferent: menys rotació, estades més llargues, hostes que en la pràctica viuen a la ciutat en comptes d’estar-hi només de pas. El debat polític a Barcelona, a diferència de la majoria de ciutats que han passat per això, en general no ha reconegut aquesta distinció, tot i que la preocupació de fons, la rotació del parc d’habitatge, no s’aplica de la mateixa manera a una estada que es compta per mesos.
El que realment segueixo de prop
No tant la prohibició que surt als titulars com la manera com l’aplicació definirà «ús turístic» enfront de l’habitatge de més llarga durada, perquè és aquí on caurà l’impacte real. Si les definicions es tracen de manera estricta al voltant de les estades curtes, això ens canvia molt poc en el dia a dia. Si es plantegen en termes més amplis i tot el sector s’hi ha d’ajustar, aleshores tots els operadors de Barcelona, no només Bizflats, hauran de repensar com estructuren contractes i llicències.
Prefereixo ser honest i dir que no sé com acabarà tot això. Ningú que porti un negoci en aquest sector ara mateix no ho sap, i fer veure que el desenllaç ja està decidit només ens perjudica a la llarga.
El que diria a qui tingui dubtes a l’hora de reservar una estada llarga aquí
Feu preguntes directes abans de comprometre-us a res, i no només a nosaltres: a qualsevol. L’immoble té la llicència que correspon a la durada de l’estada que necessiteu? Qui se’n fa responsable si el panorama regulador canvia a mig contracte? Un negoci que ja ha passat per canvis normatius, i que us ho pot respondre sense embuts, val més ara mateix que un que ofereixi el preu més baix.
Ja hem operat a Barcelona enmig d’altres canvis en la regulació de l’habitatge. Aquest és més gran, i me’l prenc seriosament, però no és la primera vegada que a aquest sector se li mou el terra sota els peus, i probablement no serà l’última.
— Jaume Barberena, CEO, Bizflats