Segona setmana: una confessió
Ningú no us avisa de la segona setmana.
La primera setmana esteu pràcticament de vacances amb un portàtil. El servei d’habitacions us sembla un tret de personalitat. Dieu a tothom, a casa, que «la veritat és que s’hi està molt bé», i ho penseu de debò.
I llavors arriba la segona.
El minibar es converteix en una crisi moral
No necessiteu una bosseta d’ametlles de 9 €. La compreu igualment, a les onze de la nit, plantant-vos davant del minibar com si us hagués ofès personalment. Això passa quatre vegades més abans de marxar, i cap de les quatre no us deixa bon regust.
Comenceu a sentir coses pel gimnàs
Tots els gimnasos d’hotel tenen les mateixes tres màquines i una d’espatllada, que sempre és justament la que volíeu. El dia deu ja heu fet les paus amb l’el·líptica. El dia catorze ja li heu posat nom.
El servei d’habitacions en sap massa
«El mateix que ahir» passa a ser una frase sencera. El cambrer sap què demaneu, quina taula és la vostra i, més o menys, a quina hora apareixereu amb cara de no haver dormit. Amistat, no ben bé. Però prou a prop perquè comenci a fer una mica de cosa.
Oblideu quin gust té el vostre cafè
No és que sigui dolent: és la mateixa tassa, el mateix potet de llet UHT, un matí rere l’altre, fins que sincerament ja no recordeu quin gust té el cafè quan us el feu vós mateix.
Cap al dia quinze, deixeu de desfer la maleta
No perquè marxeu. Senzillament, una part de vós ha acceptat en silenci que viure de la maleta - sense cuina, sense un escriptori de debò, amb un llit una mica massa dur - ja és la vostra vida.
No ha de ser així per força
L’allotjament corporatiu no és una versió millorada d’això. És la solució de debò. Una cuina, i el minibar perd el poder que tenia sobre vós. Un escriptori, i l’esquena deixa de presentar queixes. Una porta que no sigui una més en un passadís de portes idèntiques, i potser fins i tot recordareu a quina ciutat us heu despertat.
Si la segona setmana del vostre últim viatge de feina us sona, segurament ja fa temps que us tocaria un apartament en comptes d’una habitació.
Pregunteu-nos com ho sabem.